Sant Feliu ha celebrat un acte commemoratiu del Tricentenari amb Miquel Calçada i la Coronela

Diumenge 22 de juny s’ha celebrat l'acte commemoratiu del Tricentenari "Els fets del 16 d'abril de 1714 a Sant Feliu de Codines", que ha començat amb una ofrena floral a la plaça del 1714 a càrrec de grups polítics i entitats i El cant de la Senyera (lletra de Joan Maragall i música de Lluís Millet) interpretat per la soprano codinenca Núria Dardinyà acompanyada als tabals per Brian Petitbò i Abril Candelas i a la tenora per Jordi Corderas. Hi ha assistit la Coronela de Barcelona, que va defensar la ciutat de Barcelona fins l’11 de setembre de 1714; el Comissari del Tricentenari, Miquel Calçada;  l’escriptor del llibre “Lliures o Morts”,  Jaume Clotet; l’alcalde de Sant Feliu Pere Pladevall i els regidors de l’Ajuntament.

En un ambient molt festiu, la Coronela ha desfilat de la plaça de 1714 a la plaça Josep Umbert Ventura on els esperaven més de 200 persones. Sant Feliu és el segon poble del Vallès Oriental que ha comptat amb la presència de la Coronela en actes emmarcats en el Tricentenari. A la plaça s'ha fet referència a la carta del coronel Ermengol Amill, escrita des de Sant Feliu el 14 d'abril del 1714. El 16 d'abril va tenir lloc un enfrontament a Sant Feliu de Codines entre les tropes catalanes del Coronel Amill i les del Comandant González amb base a Granollers. Ha contextualitzat els fets de l'època l'escriptor de la novel·la "Lliures o morts", Jaume Clotet, i s'ha presentat l'exposició de 4 plafons elaborada per Marià Hispano i Víctor Mata amb la col·laboració de l'Ajuntament.

Durant els parlaments, el Comissari del Tricentenari, Miquel Calçada, ha destacat l'esperit de commemoració dels pobles de Catalunya davant el Tricentenari amb l'objectiu de fer conèixer la història explicada amb rigor. Calçada està convençut que aquest any serà clau i ha destacat que commemorar fets que van passar fa 300 anys "demostra que som capaços de reconèixer Catalunya com un sol poble".

L'alcalde Pere Pladevall ha tancat l'acte amb aquestes paraules: "Els catalans, ara d'una vegada per totes, seran lliures o seran lliures". A la sala de Plens s'ha signat el llibre d'honor de l'Ajuntament i s'ha fet un brindis per Sant Feliu de Codines i per Catalunya.

L'exposició "Els fets del 16 d'abril de 1714 a Sant Feliu de Codines" es podrà visitar del 25 de juny a l'11 de setembre a la sala d'actes del Centre Cívic La Fonteta. Els actes emmarcats en el Tricentenari continuaran a partir de l'11 de setembre. El 17 d'octubre tindrà lloc un acte a la Biblioteca municipal "Victus: del mal que van fer aquells soldats" amb cançons i narració a càrrec de Sílvia Bel i música de Carles Beltran. El 22 de novembre es farà la "Cantata 1714-2014, 300 anys vencent", a càrrec de la Coral la Poncella i corals convidades.

L’acte commemoratiu del Tricentenari ha estat organitzat per l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines amb la col·laboració de la secció d’Òmnium Cultural Vallès Nord-Cingles de Bertí, i conduït i presentat pel codinenc Joan Gisbert.

Què és la Coronela i quina representació s’ha fet a Sant Feliu de Codines?

Els gremis de la Coronela que han participat a Sant Feliu de Codines: Hortolans del Portal de Sant Antoni (verd), Argenters (blau), Mestres Sastres (groc), Matalassers (blau), Notaris Causídics-blau, Mercaders (gris) i Amen de comandaments (vermell).

La Coronela és la força armada no professional formada per menestrals i artistes que va enquadrar 4.000 barcelonins, organitzats en quaranta-vuit companyies i sis batallons. Cada companyia constava de vuitanta homes i vuit companyies formaven un batalló. El conseller en cap, Rafael Casanova, en va ser el coronel. La pertinença als gremis o als oficis determinava la formació de les companyies i els batallons duien el nom dels patrons catòlics de la ciutat (1r: Santíssima Trinitat; 2n: Immaculada Concepció; 3r: Santa Eulàlia; 4t: Santa Madrona, 5è: Sant Sever; 6è: Mare de Déu de la Mercè).

Aquest cos militar va liderar la defensa radical i popular de Barcelona durant el setge de 1713 i 1714 després que la ciutat fos abandonada per les tropes regulars aliades. Quan s’inicià el setge borbònic s’ordenà reforçar la defensa de la ciutat amb la formació de les esquadres de quarts, que havien d’agrupar civils i refugiats no allistats a l’exèrcit de Catalunya o a la Coronela. Es van formar vuit esquadres en les quals hi havia més de 2.700 homes, i en els darrers mesos del setge es van transformar en quatre batallons (1r: Sant Ramon de Penyafort; 2n: Santa Maria de Cervelló; 3r: Sant Salvador d’Horta; 4t: Sant Oleguer) que es van acabar integrant a la Coronela.

La voluntat d’implicar la majoria dels ciutadans en la defensa de Barcelona era una conseqüència del model polític de la ciutat, en què els sectors populars també participaven en els òrgans de govern del Consell de Cent a través de les organitzacions gremials i d’artistes (estament format per les confraries de cirurgians, apotecaris, notaris i d’altres, al qual progressivament es van incorporar algunes professions menestrals). Així doncs, l’ingrés a la Coronela era percebut com un deure cívic dels ciutadans, inherent a l’exercici dels seus drets polítics. L’abandonament de les autoritats reials i dels exèrcits aliats va fer recaure la resistència de la ciutat exclusivament en les institucions catalanes, que van recórrer a la mobilització ciutadana apel·lant a la defensa dels drets i les lleis pròpies dels catalans.

Antecedents històrics

El Coronel Ermengol Amill va escriure una carta als consellers de Barcelona el 14 d’abril de 1714 des de Sant Feliu de Codines i així es transcriu:

“Excms. Srs:

Acuso les cartes de V.E. i espero hauran arribat les que envié en les quals quedava enterat de l’ánsia amb que procurava conferir-me al Sr. Marqués en compliment dels preceptes de V.E. Pugnaré per commoure els ànims dels pobles amb tota activitat i fervor i replegaré el major número de gent, interín que V.E. senyalrá plaç en que s’haurá d’entrar en acció general que amb aquest efecte amb lo beneplàcit i conformitat del Marqués passo amb un destacament a les parts del Vallés i de la Marina que s’ha conegut ser de la primera importància i major acert del premeditat donant-me amb tota la má amb lo Marqués per a obrar segons ordres de V.E. Participo com havem tingut notícia que los enemics tenien previnguts una partida de moltons per a embarcar per lo camp d’eixa plaça per a no passar-los a la contingéncia de la part de Pineda que luego destaqui mon tinent coronel amb una partida que lográ prendre’n uns quatre cents.

Sant Feliu de Codines, 14 d’abril 1714

Ermengol Amill”

Segons el llibre “La Baronia de Montbui” de Josep Badia i Moret” a Sant Feliu de Codines va tenir lloc un enfrontament el 16 d’abril de 1714: “Un fet de guerra que es refereix concretament a una de les parròquies de la Baronia, és el que tingué lloc el dia 16 d’abril de 1714, a Sant Feliu de Codines, entre les tropes catalanes del Coronel Amill i les del Comandant González amb base a Granollers. En aquest encontre diu el Coronel Amill que “es perderen alguns cinc mossos i Francesc Perecolls de Malla, de descuit cutxillat, i segons notícies, ha ja acabat al patíbul de la forca, per ser home conegut en la defensa de la Patria”. La frase que subratllem confirma el que hem dit abans del tracte que rebien els presoners encara que fossin ferits. Sobre l’execució, podria tractar-se del cas que esmenta un rebut que hem troba a l’Arxiu de la Baronia i que diu que l’hostalera de Sant Feliu, Beneta Gori, ha cobrat 3 lliures, “per lo gasto que feu el Verdugo, de menjar i beure en l’hostal, quan penjà un home a Sant Feliu” (el rebut porta la data de 14 de juny de 1714)”.

El 1714 Sant Feliu de Codines formava part de la Baronia de Montbui i el camí ral que travessa el municipi mitiga l’aïllament geogràfic de la vila, alhora que permet la comunicació entre el pla de barcelona i l’interior de Catalunya. En virtut del Privilegi de l’Entrega, els senyors de la baronia de Montbui són els consellers de Barcelona i Sant Feliu de Codines esdevé Carrer de Barcelona. Aquests fets són claus per entendre la participació i el protagonisme de Sant Feliu en la història del país. Juntament amb els actuals municipis de Bigues i Riells, Lliçà d’Amunt, l’Ametlla del Vallès, Santa Eulàlia de Ronçana, Cànoves i Samalús, Sant Feliu de Codines va formar part de la baronia de Montbui, des de mitjan segle XI fins a la seva independència l’any 1799.

El 20 de juny del 1705, en plena Guerra de Successió, el pacte de Gènova formalitza l’entrada en guerra de Catalunya, ferma partidària del constitucionalisme, en el bàndol austriacista. Una esquadra aliada ocupa Barcelona i Carles III jura els privilegis de Catalunya el 29 de novembre del 1705. A les corts que celebra Carles III a Barcelona, entre els anys 1705 i 1706, s’assigna un donatiu als municipis catalans. Sant Feliu era un d’ells.

Els primers anys de Guerra de Successió la vida quotidiana de Sant Feliu de Codines només queda alterada per la incomoditat que comporta el moviment constant de les tropes implicades en els setges de Barcelona dels anys 1705 i 1706. En el període comprès entre el 1705 i la segona dècada del segle XVIII, els codinencs donen suport polític, econòmic i humà a les institucions catalanes, a Barcelona i als combatents. Quan els darreres efectius aliats es retiren de Catalunya, el juliol del 1713, Sant Feliu de Codines pateix dures represàlies fiscals i militars per part de les autoritats borbòniques.

No se sap del cert en quin dels dos bàndols s’alineen els codinencs i els seus representants municipals durant els primers anys del conflicte fins 1705, però és probable que fossin favorables a la causa austriacista. Ara bé, hi ha constància que, des del principi de la guerra, el consell de la baronia és partidari de Carles III.

La caiguda de Barcelona, l’11 de setembre del 1714, i la desfeta el castell de Cardona el 1715, representen la fi de la resistència militar organitzada i la dispersió de la classe política i militar que li donava suport. Les disposicions de Felip V i el Decret de Nova Planta cauen com una llosa sobre Sant Feliu de Codines: nou règim impositiu, prestació de serveis a l’exèrcit com a fet quotidià per als codinencs fins al 1745 (allotjament de tropes, prestació de serveis personals, subministrament de gel i queviures, cessió d’homes i carros per al transport de mercaderies...), endeutament per atendre les exigències fiscals (impost sobre la palla per abastir els magatzems militars de Granollers i Sabadell entre el 1718 i el 1768, impost sobre la sal,), supeditació a una nova estructura política, etc.

Durant gran part del segle XVIII Sant Feliu de Codines destina part de la despesa municipal a liquidar el deute de guerra. Aquesta càrrega no se supera fins al darrer terç del segle XVIII, amb l’extensió de la vinya. L’increment dels contractes de parceria i l’augment demogràfic afavoreixen la recuperació econòmica.