Aquest any 2014 es compleixen 100 anys del naixement de la Mancomunitat, i, és per això que la Diputació de Barcelona es proposa commemorar aquesta data i traslladar a la societat l’evidència de la feina feta per aquesta institució. El Ple celebrat el 29 d’abril, en sessió extraordinària, va aprovar per unanimitat de tots els regidors presents l’adhesió a la commemoració del centenari de la Mancomunitat de Catalunya.
La Mancomunitat de Catalunya va significar una gran aportació al progrés social, econòmic i nacional de Catalunya i de la seva gent, al mateix temps que posà les bases per a estructures i institucions culturals, científiques i educatives que perviuen en el temps, entre d’altres, l’Institut d’Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, l’Escola Superior de Belles d’Arts, l’Escola Industrial o l’Escola de Treball.
Orígens de la Mancomunitat de Catalunya
El 18 de desembre de 1913 s’aprovà el Reial Decret que facultava a les Diputacions Provincials a mancomunar-se. Els dies 20, 22 i 23 del mes de desembre es reunien a l’antic Palau de la Generalitat la junta de delegats de les quatre diputacions catalanes per tal de redactar l’estatut de la Mancomunitat de Catalunya.
El 8 de gener de 1914 els delegats de les quatre diputacions catalanes, encapçalats pels respectius presidents, van subscriure el projecte d’estatut de la mancomunitat i el 6 d’abril de 1914 es va construir la Mancomunitat de Catalunya, fruit de la unió de les quatre diputacions i va ser escollit com a President de l’Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya el President de la Diputació de Barcelona, Enric Prat de la Riba, que s’erigia com a veritable inspirador de tot aquell procés.
La institució naixia com a resultat de la suma de capacitats i esforços de les diputacions catalanes i amb la voluntat de servei a les expectatives de major coneixement polític de Catalunya i com a instrument de modernització de les estructures existents i absents - des de les viàries fins a les educatives i culturals. Prat de la Riba destacava l’objectiu municipalista de la institució.
En un període de temps certament breu es van realitzar accions concretes per a la millora de la qualitat de vida i pel benestar de la ciutadania al temps que es posaren les primeres pedres d’institucions culturals, científiques i acadèmiques que han estès la seva actuació fins als nostres dies.