Les servituds del nostre territori

Els darrers dies s’ha parlat intensament de la variant de la carretera C-59, però a nivell més intern, també de les al·legacions presentades per modificar el traçat de la línia d’alta tensió prevista entre Sentmenat i Bescanó, tal com us informàvem en el darrer butlletí. Aquests dos projectes han acaparat i acaparen de manera important l’atenció del consistori ja que som conscients del valor del nostre entorn. Pel que fa a la línia d’alta tensió, a finals d’abril hem tingut coneixement oficiós de que les nostres al·legacions han estat acceptades. Per tant, la línia existent més la prevista es compactaran a partir de Coll Monner i pel que fa als suports més compromesos per Sant Feliu es situaran darrera del Serrat de la Galaieta travessant la carretera que va a Gallifa en el punt quilomètric 12,6. Per tant, la línia seguirà el torrent que s’inicia a ponent del serrat citat. També queda més reculada la torre que cau en l’àrea del golf.

Pel que fa a comunicacions, la variant prevista inicialment s’ha modificat passant a projectar-se una autopista circumscrita a la xarxa bàsica primària del Pla d’Infraestructures de transport de Catalunya i considerada com a eix de llarg recorregut: Barcelonès – Cerdanya per Toses, afectant la B-500, la C-59 (desdoblament entre Mollet – Sant Feliu de Codines. Nova autopista Sant Feliu – Centelles), la C-17 i la N-152. Això fa que l’actual C-17 que va seguint el riu Congost passi a ser de segon ordre respecte l’autopista de Sant Feliu. Si bé entenem que les comunicacions són bàsiques pel desenvolupament del país, el nostre temor és que en tractar-se d’una autopista tant propera a la població generi una pèrdua en la qualitat de vida dels nostres ciutadans, tot malmetent també de manera considerable el nostre entorn. Voldria insistir que aquesta obra, al contrari del que ens pugui semblar a primer cop d’ull, quedarà saturada des del moment en què es posi en servei ja que degut a la quantitat de vehicles que es pretén desviar-hi. Així doncs, la comunicació entre el Barcelonès i Vic passarà per la Costa del Feu i la Creu del Jaume Ballaró. Això vol dir que per baixar a Caldes continuarem trobant una comunicació saturada, si bé amb menys revolts. La posició de tots els grups de l’Ajuntament ha estat de demanar que es replantegi tot el projecte per tal que la variant estigui solament al servei de les poblacions de l’entorn i que la conselleria estudiï la millora i adequació de l’autovia C-17 al seu pas per la conca del riu Congost. Sant Feliu té la sort d’estar a prop de les grans zones industrials i d’una ciutat com Barcelona, però això també comporta unes servituds que hem de procurar minimitzar amb el suport del govern del país, ja que encara que el nostre pes demogràfic sigui petit volem ser respectats i que se’ns tingui en compte. En aquest sentit, avui en dia les noves tecnologies ofereixen solucions que si bé, en un principi poden ser més cares, a la llarga han de donar els seus fruits, millores que també es poden comptabilitzar com són el valor del nostre entorn, la riquesa paisatgística i com s’ha dit el respecte de la població. Només cal veure que la línia d’alta tensió que es va instal·lar, que va de Pierola a Vic i que ja fa anys que afecta el nostre territori, era una línia tirada amb regle sense tenir en compte els impactes visuals que causava. Actualment la línia que he citat a l’inici hem aconseguit que s’adapti a l’orografia del terreny i sigui molt menys impactant. Esperem que la variant de Sant Feliu segueixi els mateixos criteris. Francesc Pineda i Fontserè Alcalde