Un dels actes més esperats ha estat la inauguració del rellotge de sol doble situat a la façana de l'Ajuntament.
Finalment el temps ha acompanyat i la XXVIII Fira del Rellotge de Catalunya de Sant Feliu de Codines s'ha pogut celebrar amb un gran èxit d´assistència. Visitants de diferents indrets del país han omplert el nostre municipi per veure els múltiples rellotges que hi havia a les paradetes situades a la plaça Josep Umbert Ventura.
Enguany la Fira del Rellotge s'ha agermanat, per 2a vegada, amb la Societat Catalana de Gnomònica, Associació per l’Estudi del Rellotge de Sol i de la Mesura del Temps (www.gnomonica.cat), una entitat que celebra el 25è aniversari de la seva fundació.
Al Museu del Rellotge, situat al Casal Cultural Codinenc, els visitants han pogut observar una col·lecció de maquetes de rellotges de sol del Sr. Francesc Clarà, d’Olot (www.avipipu.es).
Un dels actes més esperats de la jornada d'avui era la inauguració del rellotge de sol doble a la façana de l'edifici de l'Ajuntament dissenyat i calculat pel professor Joan Girbau, catedràtic de matemàtiques de la UAB. Josep Vilanova, president de l'Associació de la Fira del Rellotge. Ha volgut destacar que "aquest rellotge ha de servir, a banda de la seva funció pròpia de rellotge de sol, com un element commemoratiu de la Fira del Rellotge de Sant Feliu de Codines així com dels vint-i-cinc anys de la Societat Catalana Gnomòtica".
L'alcalde Pere Pladevall i la resta del consistori han fet una recepció a la Sala de Plens als organitzadors de la Fira, que han signat al llibre d'Honor de l'Ajuntament. Pladevall ha volgut agrair la feina que realitzen els organitzadors i ha destacat la projecció que la Fira dóna del nostre municipi a tot Catalunya.
A quarts de dues s'ha iniciat la tradicional Subhasta de Rellotges, que enguany com a novetat, s'ha celebrat a la mateixa plaça de la vila i ha permès que un ampli públic disfrutés d'aquest acte tant emblemàtic.
El rellotge de sol que s'ha instal·lat a la façana de l'Ajuntament ha estat dissenyat pel professor Joan Girbau catedràtic de matemàtiques de la UAB. i construït amb la col·laboració de l’empresa Recam-Laser. Joan Girbau explica el funcionament dels rellotges de sol en aquest escrit:
"Aquests rellotges de sol marquen l'hora del temps solar mitjà de Greenwich. En paraules entenedores: el nostre temps oficial retardat d'una hora a l'hivern, i de dues a l'estiu. Però un dels dos rellotges només marca correctament durant l'hivern i la primavera, mentre que l’altre funciona bé a l'estiu i a la tardor. Per llegir l'hora en cada un d'ells només cal mirar allò que indica l'ombra de la punta de la peça metàl·lica col·locada sobre el rellotge corresponent.
Com que la paret on estan situats està orientada pràcticament a ponent, només hi comença a tocar el sol a partir de migdia (la una a l'hivern i les dues a l'estiu). D'altra banda, l'ombra de les cases situades al sud de la plaça impedeix totalment el funcionament d'aquests rellotges durant algunes èpoques de l'any. Aquestes mancances queden compensades, però, per la seva funció estètica, la qual s'acompleix a tota hora, de dia i de nit, a l'estiu i a l'hivern.
Expliquem ara per què calen dos rellotges en comptes d'un. Potser a l'escola primària vam aprendre que eren les dotze del migdia quan el sol està més alt sobre l'horitzó, i potser també ens van dir que això corresponia al moment en què el sol passa per damunt del nostre meridià. El període de temps comprès entre dos passos consecutius del sol pel meridià de l'observador s'anomena dia solar verdader, que dividit en vint-i-quatre parts iguals dóna lloc al que s'anomenen hores solars verdaderes. Però aquestes unitats de temps, que durant mil·lennis van regir la vida de la humanitat, tenen l'inconvenient de no ser uniformes, perquè els dies solars vertaders no tenen tots ells la mateixa durada. Per aquesta raó el temps mesurat així és incompatible amb el funcionament dels rellotges mecànics. Des del segle XVII l'ús quotidià del temps solar verdader s'ha anat substituint gradualment pel d'un altre temps uniforme, anomenat temps solar mitjà, que és el que fem servir actualment i que és el que marquen els rellotges mecànics.
Els rellotges de sol tradicionals, els de les cases de pagès, marquen el temps solar vertader (aquell que ens explicaven a l'escola primària) i per això, quan comparem l'hora que ells indiquen amb la del nostre rellotge de polsera, constatem que hi ha una diferència que pot arribar a ser molt notable. Perquè un rellotge de sol marqui el temps solar mitjà cal substituir les línies horàries rectes, tradicionals, per corbes en forma de vuit (anomenades analemes), una branca de les quals serveix per mig any i l'altra branca per l'altre mig any. Per fer-ne més fàcil la lectura, aquí s'ha desdoblat el rellotge en dos, un amb unes línies horàries que només valen per a hivern i primavera, i l'altre amb horàries que valen per a estiu i tardor."