Diumenge 15 de maig es celebra la XVI Fira del Rellotge de Catalunya a Sant Feliu de Codines

La XVI Fira del Rellotge de Catalunya enguany es dedica a El Rellotge Públic i comptarà amb una exposició de rellotges, que es podrà veure al Casal Cultural Codinenc. Diumenge 15 de maig serà el dia central de la Fira, ubicada a la plaça del Rellotge i carrers annexes. Al migdia hi haurà una concentració de motos Harley-Davidson a la plaça Josep Umbert Ventura. A la tarda es farà la tradicional subhasta de rellotges al Casal Cultural Codinenc, que es podrà visitar al matí.

Exposició El Rellotge Públic i de les peces de la subhasta Dissabte 14 de 12.00h a 14.00h i de 18.00h a 20.30h. Diumenge 15 de maig de 09.30h a 14.00h. Lloc: Sala d’exposicions i subhastes del Casal Cultural Codinenc, Carrer Mossèn Josep Rossell, 2 de Sant Feliu. Diada Central de la XVI Fira del Rellotge de Catalunya Diumenge, 15 de maig, durant tot el matí. Visita de la XVI Fira a càrrec dels organitzadors, de les autoritats i convidats. Lloc: a la Plaça del Rellotge i carrers annexes de Sant Feliu de Codines. Concentració de motos Harley-Davidson Diumenge, 15 de maig, al migdia, a la plaça Josep Umbert Ventura. Subhasta de la XVI Fira del Rellotge de Catalunya Diumenge, 15 de maig a les 17.30h. Tradicional subhasta de la Fira del Rellotge. Lloc: Sala de Teatre del Casal Cultural Codinenc, al Carrer Mossèn Josep Rossell, 2 de Sant Feliu de Codines. La XVI Fira del Rellotge de Catalunya: El Rellotge Públic La història de la mesura del temps té unes quantes fites de gran interès. La més important es produeix al voltant de l’any 1300 quan s’inventa el rellotge mecànic. Aquest fet marca l’inici de la mesura moderna del temps. El rellotge mecànic va néixer a Europa en un lloc desconegut, probablement del nord d’Itàlia. Eren rellotges fornits d’un escapament de paletes i un rudimentari oscil•lador anomenat esperit o foliot. Al principi, aquells rellotges no tenien agulles ni esfera, ni tan sols tocaven les hores, simplement actuaven de despertador o avisador per tal que l’encarregat de tocar l’hora accionés manualment una campana. Molt aviat servirien per accionar directament les campanes d’un campanar o torre pública, a les quals s’hi posarien els "Jaquemarts" o autòmats en forma humana que colpejaven les campanes. Més tard, també s’hi afegirien les grans esferes visibles des de l’exterior. Els tocs horaris civils van tenir una gran incidència en l’organització de la societat urbana baix medieval; la vida rural seguia funcionant amb una organització marcada pel ritme solar, però a les ciutats la divisió del dia en hores iguals i els tocs horaris derivats d’aquesta divisió van començar a ordenar rígidament les funcions de les classes laborals. El naixement del rellotge mecànic està considerat un dels grans invents de l’era moderna, és a dir un d’aquells capaços de canviar el món, encara que es podria dir amb més propietat que fou un d’aquells invents que reflecteixen fins a quin punt el món estava canviant i necessitat de noves eines. A finals del segle XIII, l’hora que es donava públicament era només la de l’oració des dels campanars dels monestirs i esglésies; a principis del segle XIV ja són innombrables els campanars civils que donen l’hora asèptica, sense connotacions religioses, en el centre de les ciutats; l’hora burgesa; una hora determinada per la necessitat de sincronitzar la societat. Per primera vegada els ciutadans medievals anaven a toc de rellotge, i el temps es feia sentir des dels campanars públics de forma implacable. La necessitat de disposar d’hora urbana ve donada per un canvi substancial en les relacions humanes que esdevé a principis de segle XIV i que marca el principi de la fi de l’Edat Mitjana i l’albirament de l’Edat Moderna.