Declaració de pau de l'alcalde d'Hiroshima

L'Ajuntament de Sant Feliu de Codines està adherit a Mayors of peace, Alcaldes per la pau. Per això, pengem una Declaració de pau de l'alcalde d'Hiroshima.

DECLARACIÓ DE PAU Fa seixanta-sis anys, tot i la guerra, el poble d'Hiroshima portaven una vida bastant normal. Fins aquell moment fatídic, moltes famílies gaudien de la vida just aquí, en el que avui és el Peace Memorial Park. I llavors era una de les ciutats capital de districte més pròspera. Un home que llavors tenia tretze anys em va dir el següent: “Era un diumenge d’agost, i per a mi, un estudiant de segon any a l'escola intermèdia, el primer dia que passava un llarg temps fora de casa. Li vaig dir a un bon amic de l’escola de venir amb mi, i ens en vam anar al riu. Oblidant-nos del temps, ens vam quedar fins al vespre, nedant i jugant a la sorra del llit del riu; que a mitjans de l'estiu es calenta. Aquesta va ser l’última vegada que el vaig veure." Al matí següent, sis d’agost, a les 8:15, una sola bomba atòmica va arrencar de soca-rel les vides de la gent normal. Aquesta descripció és d'una dona que tenia setze anys en el moment: "Els meus quaranta quilos de pes corporal van volar set metres enlaire per l'explosió, i jo estava fora de combat. Quan vaig tornar en mi, tot era completament negre i el silenci complet. En aquest món silenciós, vaig pensar que jo era l'única que quedava. Estava nua, excepte alguns draps al voltant dels meus malucs. La pell del meu braç esquerre estava tota arrencada en tires de cinc centímetres. El meu braç dret era d’una mena de color blanquinós. Em vaig posar les mans a la cara, i em vaig trobar que la meva galta dreta tremolava, mentre que a la galta esquerra tot era viscós". La seva comunitat i la seva vida arrasada per una bomba atòmica. Els supervivents es van quedar atònits i ferits, i, no obstant això, van fer tot el possible per ajudar els altres: "De sobte, vaig escoltar un munt de veus plorant i cridant”, " mare, ajuda!, vaig cridar. I vaig sentir una veu que deia : ja l'ajudarem! I vaig tractar d'avançar en aquesta direcció, però el meu cos era molt pesat. Me les vaig arreglar per moure’m per salvar un nen petit, però sense pell a les meves mans, no vaig poder fer res.... ho sento molt! Ho sento molt! ". Aquestes escenes es van desenvolupar just aquí, en aquest parc, i no és més que tot el que va passar a Hiroshima. Voler ajudar, però no poder fer-ho. Molts d'ells també segueixen vivint amb la culpa de ser l’únic supervivent de la seva família. Amb base en les seves pròpies experiències i portant en els seus cors les veus i els sentiments dels sacrificats per la bomba. Els supervivents van lluitar dia a dia per sobreviure, i amb el temps, juntament amb altres residents d'Hiroshima, i amb la generosa ajuda del Japó i de tot el món, se les van arreglar per tornar la vida a la ciutat. La seva edat mitjana és ara de més de 77 anys. S'ha de reviure la fortalesa que va fer reviure la seva ciutat, i que segueixin lluitant per una pau durador, en un món lliure d'armes nuclears. Podem deixar passar aquesta oortunitat? Per descomptat que no. Ha arribat el moment per nosaltres d’aprendre de tots els hibakusha el que van experimentar i el seu desig de pau. Hem de comunicar el que hem après a les generacions futures i a la resta del món. A través d'aquesta Declaració de Pau, m'agradaria comunicar l'experiència dels hibakusha i el desig de pau a cada persona en aquest planeta. Hiroshima aboca tot el que tenim en el treball, juntament amb Nagasaki, per ampliar els “Alcaldes per la Pau”, de tal manera que totes les ciutats, els llocs del món on la gent es reuneix, s'esforcin junts per eliminar les armes nuclears el 2020. D'altra banda, volem que tots els països, especialment els estats amb armes nuclears - incloent els Estats Units d'Amèrica, que continua amb les proves nuclears, i experiments relacionats - segueixin amb entusiasme el procés per abolir les armes nuclears. Per a això, tenim previst organitzar una conferència internacional que portarà el nom de : Polítics d'Hiroshima, per discutir el règim de no proliferació nuclear. El gran terratrèmol del Japó l’once de març d'aquest any va ser tan destructiu que va fer reviure les imatges d'Hiroshima ara fa 66 anys i encara sentim el dolor als nostres cors. Aquí, a Hiroshima, preguem sincerament per les ànimes de tots els que van morir i donem el nostre ferm suport als supervivents, i els hi desitgem la més ràpida recuperació possible. L'accident ocorregut a la Tòquio Electric Power Company, a la central d’energia nuclear de Fukushima Daiichi i l'amenaça constant de la radiació, han generat una enorme ansietat entre les persones de les zones afectades i en molts altres llocs. La confiança que el poble japonès tenia cap a l'energia nuclear s'ha fet miques. Des l'advertiment que l’energia nuclear i la humanitat no poden coexistir, alguns tracten d'abandonar l'energia nuclear per complet. Altres advoquen per un control molt estricte de l'energia nuclear i una major utilització de les energies renovables. El govern japonès humilment ha d’acceptar aquesta realitat, revisar les nostres polítiques d'energia, i prendre mesures concretes per recuperar la comprensió i la confiança de la gent. A més, amb el nostre envelliment hibakusha, exigim del govern japonès ampliar ràpidament les "àrees de pluja negre" i oferir mesures d'assistència més integral i cura a tots els hibakusha, independentment dels seus països de residència. Oferim el nostre més sentit condol a les ànimes de les víctimes de la bomba atòmica, reafirmant la nostra convicció que la bomba atòmica mai s'ha de repetir i que ningú més hauria d’haver de patir d'aquesta manera; i per la present es comprometen a fer tot el que estigui al nostre abast per abolir les armes nuclears i construir una pau mundial duradora. Matsui Kazumi Alcalde d'Hiroshima 6 agost 2011